Category Archives: Debat

COAPA Balears valora molt negativament el Curs Escolar 2011-2012 per caòtic amb polítiques destructives del Govern Bauzá

Des de la Confederació de Pares i Mares d’Alumnes de les Illes Balears (COAPA), que representa a més de 250 Associacions de Pares i Mares d’Alumnes a través de les FAPAs de cada illa, valoram el curs 2011-2012 de manera molt negativa per les retallades sofertes i les actuacions de la Conselleria d’Educació que estan duguent al nostre sistema educatiu a una situació insostenible. Aquest curs ha estat caòtic on als docents i a les famílies ens ha mancat informació del que estava succeint en tot moment. Molt lluny queden les ja tristament famoses “autopistes de l’Educació” del President Bauzá.

La primera consideració per aquesta valoració negativa ha estat la manca absoluta de diàleg de la Conselleria d’Educació amb les entitats més representatives de la Comunitat Educativa per tractar les modificacions, retallades i projectes que han introduït al funcionament dels centres educatius i del Sistema Educatiu en general. Aquesta manca de diàleg s’ha traduït en una proposta de Pacte per l’Educació amb elements com el de l’elecció de llengua que ja el feien inviable, com s’ha demostrat posteriorment. La manca d’un acord social abans de l’acord polític també és una demostració d’aquesta situació.

A la roda de premsa del Curs 2010-2011, tot i remarcar la manca de Mapa Escolar i el retard en la construcció i reforma d’infraestructures educatives i criticar la reducció de subvencions i ajudes a les Associacions de Pares i Mares i les seves federacions, valoràvem positivament la tasca empresa en l’implantació dels fons de llibres, els plans d’atenció a la diversitat, els programes de reforç escolar o l’introducció de les TIC. Tot això, que va costar molt d’esforç dur-ho a terme, ha estat eliminat en un sol curs per l’actuació inconscient de la Conselleria i el Govern Bauzá.

Una de les mesures que més ens afecten com a famílies és l’eliminació, impagament o reducció de les ajudes a les famílies en diferents conceptes: l’eliminació de la subvenció a les escoles matineres, la reducció fins a límits ridículs de l’aportació als fons de llibres, l’eliminació de rutes de transport escolar, l’impagament de beques de menjador que ha fet que molts alumnes no puguin gaudir d’aquest servei, l’eliminació de les ajudes a les APIMAs i Federacions per a les seves activitats extraescolars, etc…

Un altre element de crispació innecessari ha estat el d’introduir en el procés d’escolarització l’elecció de llengua. Aquesta mesura, a la que era contrària tota la comunitat educativa com va demostrar el debat al Consell Escolar de les Illes Balears sobre aquest tema, ha provocat problemes d’organització i de convivència, per no parlar de la manca de criteris pedagògics en la seva formulació. Per sort, els ciutadans de les Illes Balears han demostrat tenir més seny que els seus governants i l’elecció de la llengua castellana ha estat del tot minoritària.

Per altre part, la retallada de mestres de suport, l’eliminació dels programes de reforç educatiu (PROA, PRA, etc..), la retallada dels mestres d’atenció a la diversitat, la no substitució de baixes inferiors a 30 dies, l’increment d’hores lectives als docents i l’anunciat increment de ràtios a les aules passant de 25 a 30 alumnes a educació primària i de 30 a 36 alumnes a educació secundària també han estat mesures que repercutiran en l’èxit escolar i la convivència als centres educatius.

El Govern, també ha intentat silenciar el Consell Escolar de les Illes Balears amb una reforma que lleva representativitat a les entitats de la comunitat educativa i incrementa la dels consellers elegits des d’entitats polítiques.

Les mesures “d’estalvi i racionalització de la despesa” de la Conselleria d’Educació s’han convertit en improvisacions, retallades inconscients i mesures contra el sentit comú que han eliminat o posat en perill programes bàsics per a l’èxit escolar, serveis complementaris dels centres educatius molt necessàries per a moltes famílies en situació precària, han destorbat la tranquil·litat dels centres educatius i perjudicat la seva organització i han generat un clima de preocupació, crispació i indignació dins la Comunitat Educativa que ha duit a mobilitzacions massives de docents, famílies i alumnes. El Govern, lluny de reaccionar amb diàleg cap aquests mobilitzacions, ha intensificat la pressió policial per coaccionar als ciutadans conscients. Els ciutadans estam defensant el que és just, una EDUCACIÓ DE QUALITAT I EQUITATIVA pels nostres fills i filles.

Aquesta reacció de la Comunitat Educativa ens dona l’esperança de poder revertir aquesta situació i treballar contra aquestes mesures i pel bé dels nostres fills i filles als centres educatius. Durant aquests darrers mesos hem estat recollint firmes reclamant al President Bauzá la recuperació de tot el que han eliminat i s’han produït importants mobilitzacions.

Aquest dissabte dia 23 de juny a les 10.00 h la FAPA d’Eivissa convoca una Cadena Humana per l’Educació al Parc de la Pau d’Eivissa.

Dimecres dia 27 de juny a les 19,00 h, hi haurà una nova Concentració davant el Consolat de Mar convocada per la COAPA i les FAPAs associades per reclamar al Govern rectificació d’aquestes polítiques.

Esperam que hi hagi el màxim de gent donant suport aquesta reclamació.

El paper de les APIMA a secundària


Dia 19 de febrer va tenir lloc la Primera Jornada d’IES a iniciativa de la Federació d’Associacions de pares i mares d’alumnes de Mallorca, amb el nom “Que fan i que haurien de fer les APIMAS a l’ensenyament de secundària”.

L’objectiu central de la jornada era el de fer una posada en comú de les experiències de les APIMA, per tal de veure quines són les seves dificultats, expectatives, demandes i necessitats reals, i a l’hora, també els petits èxits que es van assolint i que constitueixen el motor per a continuar la tasca. Aquesta posada en comú havia de permetre reflexionar sobre els avantatges del possible treball en xarxa en la nostra pràctica quotidiana, tot i estimulant la posada en marxa de noves idees i iniciatives que permetin millorar l’actuació de les apima.

Per tal d’intentar ordenar un poc la reflexió al voltant de la participació, la jornada va plantejar-se en un format de taller. La discusió es va estructurar en 8 blocs centrats en diferents àrees de participació i relació de les famílies en els IES: Relacions amb l’alumnat, Comunitat educativa, Resultats i qualitat, Apimas en consell escolar, Relació amb els socis, Serveis de l’apima, Formació, Infrastructures.
Després de puntuar per ordre d’importància cada un dels blocs, es va incloure tot una sèrie d’actuacions o espais de treball en els quals les famílies consideraven que poden intervenir, la majoria d’elles basades en les pròpies experiències i iniciatives que ja s’estan posant en marxa actualment.

La relació amb els socis constitueix una de les principals preocupacions de les apima que demostra que es té ben clar que la comunicació i l’accés a la informació és cabdal per poder arribar a una major participació. Avui en dia, tot i que l’ús del correu electrònic està generalitzat, encara resulta difícil arribar a tots els pares i mares. L’iniciativa dels SMS que informa als pares de l’activitat del seu fill, és valorada de forma molt eficaç per les famílies, però representa una despesa molt important que, actualment ni tan sols la Conselleria pot assumir d’una manera sistemàtica.
L’experiència dels Pares Delegats de curs, que ja està en marxa en alguns centres de primària i de secundària es va considerar un canal molt eficaç de coordinació i de difusió de la informació.
La Comunitat Educativa va constituir el segon àmbit d’acció per la seva importància. L’opinió general es va centrar en què cal construir i sentir-se part de la Comunitat Educativa. Cal reflexionar sobre quin és el rol de pares i mares en l’escola i intentar “fer-se seu” el centre, perdre la por a participar i a reclamar el lloc que els pertoca. La creació de coordinadores comarcals o municipals, la participació activa en els consells escolars municipals, la participació en activitats del-pel centre: revista, diades lúdiques i culturals, festes…
El tercer àmbit important és la relació amb l’alumnat. Cal reforçar els vincles amb els alumnes i incentivar, a l’hora, la seva pròpia participació col.lectiva. La participació de les APIMA, conjuntament amb les associacions d’alumnes i juntes de delegats en l’el.laboració dels drets i deures dels estudiants constitueix un element bàsic que pot ajudar a reforçar la convivència als centres. De fet, es va destacar la necessitats de crear juntes de delegats tant d’alumnes com de pares com de professorats com a una forma de coordinació per a la realització d’activitats conjuntes.
El quart àmbit en importancia va ser la participació en els òrgans de gestió i decisió del Centre: el Consell Escolar. D’entre les iniciatives i experiències ja existents va sorgir el debat sobre la importancia de la cooperació i el treball conjunt en l’elaboració dels documents bàsics del centre, que són els que defineix l’identitat mateixa del centre.
En cinquè lloc es situen els serveis que les apima poden oferir al centre. La majoria d’experiències actuals es restringeixen al suport financer de les APIMA als centres. Pel que fa a les activitats extraescolars, les especificitats de secundària fan que, a diferència del que succeeix a primària, l’organització i gestió d’activitats extraescolars siguin iniciatives que es donen de forma bastant irregular segons els centres. Així i tot, una de les experiències més positives i que es va considerar una bona línia d’actuació és l’organització d’activitats de suport extraescolars (reforç escolar…). Una altra de les accions valorades com a positives és l’acompanyament en el transport escolar. Dins aquest mateix àmbit va sortir a la llum el tema dels menjadors escolars en els centres de secundària. L’experiència de l’IES Sureda i Blanes va ser valorada de forma molt positiva i és vista com a una actuació que cal reclamar.
El tema de la formació va dur a la conclusió de què és necessari trobar metodologies i nous formats que incentivin la implicació dels pares en l’autoformació. Algunes de les iniciatives que sorgiren varen ser l’organització de Jornades, xerrades o tertulies al voltant d’un tema d’interès. La formació a través de l’intercanvi d’experiències pareix tenir major acceptació que la formació organitzada al voltant d’un expert. En tot cas, es va valorar especialment la necessitat de participar en l’organització i disseny de plans de formació o programes, que sempre haurien de ser coordinats amb el centre.
Finalment, en darrer terme d’importància va situar-se el tema del paper de les famílies en l’avaluació dels resultats i la qualitat. La majoria d’experiències giraven al voltant dels seguiments trimestrals i de les tutories individuals. Rebre major informació sobre els resultats de les avaluacions (tant del mateix centre com a nivell general, per exemple, dels informes PISA) va ser també una de les demandes de les famílies.

Fent una valoració final, tal vegada va quedar fora del debat el tema de la necessitat de reforçar els vincles i la relació amb el personal docent i directiu. Tot i que va aparèixer diverses vegades al llarg de la jornada en els diferents àmbits objecte de debat, va quedar un tant diluit. De fet, la preocupació principal de les APIMA segueix essent primer el reforç dels vincles amb les pròpies famílies i amb l’alumnat, però –tal i com també es va suggerir- cal “detectar” el professorat més implicar i intensificar la relació i la comunicació amb ells per tal d’iniciar sinèrgies i dinàmiques de treball conjunt amb què els pares es puguin sentir part íntegra de la Comunitat Educativa.

Treballar per transformar l’educació

Com heu pogut seguir per premsa fa ja alguns dies, sota els auspicis del Cercle d’Economia, diverses entitats relacionades directa i indirectament i preocupades per l’educació (COAPA, Associacions de directors, Escola catòlica, Col.legi d’Arquitectes, Col.legi de Missers, Cambra de Comerç…) han elaborat un manifest demanant als polítics un gran acord sobre l’educació que permeti canviar la dinàmica en la que s’ha entrat en aquest àmbit.
La frase final del manifest “si continuam fent el mateix, obtindrem els mateixos resultats” és simptomàtica d’un estat de coses en les que es xerra molt i es fa poc, o quan no, menys del que s’hauria de fer.

Les propostes, però, no pareixen agradar a tothom, precisament perquè constitueixen una ruptura vertadera amb aquestes dinàmiques “de tota la vida” que han acabat duent al sistema educatiu actual a una mena de rodolada cap avall. Tanmateix, convé que ens anem acostumant a formes de fer diferents i que responguin més a la manera de funcionar a què ens du la societat globalitzada, de les xarxes i del coneixement. Així doncs, ens hauriem d’anar acostumant a haver de rendir comptes del que fem. Si volem millorar els resultats educatius, hem de saber veure què fem nosaltres, com a professorat, com a pares i mares, com a directors, com a administració, per tenir bons resultats. No val donar a culpa a l’altra, que també en tendrà part, segur, però hem de començar a pensar un poc més en què fem nosaltres per a millorar-ho.

Com a pares i mares, fem el seguiment que toca de la feina dels nostres fills? Ens interessam sobre quina problemàtica tenen o podran tenir en el futur els nostres fills d’una forma activa? Participam d’activitats del centre i/o som capaços de proposar i tenir iniciatives per a dur en marxa projectes que beneficiin el rendiment i la formació integral dels nostres fills? Ens sabem coordinar amb els centres?
I també com a pares i mares, no tenim dret a demanar comptes del que fa i com ho fa el professorat dels nostres fills? No tenim dret a ser escoltats o al menys a discutir aquelles iniciatives que podrien beneficiar als nostres fills sempre des del respecte personal i professional mutu?
Evidentment, per estar capacitat per fer-ho ens calen eines que no sempre estan a l’abast o sabem trobar. La formació, les xerrades en són algunes, però també la participació més directe amb el professorat, amb els nostres fills, amb el centre.
També el professorat i els equips directius, i per suposat, l’administració, s’haurien d’acostumar a rendir comptes del què fan. L’educació, com la societat, és una cosa orgànica, que es mou, canvia, evoluciona, i exigeix per tant major flexibilitat, major cabuda a la participació més activa de la comunitat educativa, major democracia.

A la frase del manifest “si continuam fent el mateix, obtindrem els mateixos resultats” s’hi podria afegir la famosa frase “no pensis que pot fer el sistema per tu, sinó què pots fer tu pel sistema”. Mos hi hem d’arremangar tots.

alcohol, altres vicis… i adolescents (i no tant)

El proper dia 1 de desembre al Centre cultural de Sa Nostra, a les 20,00h., el conegut sociòleg Antoni Tarabini presentarà un llibre titulat “Els adolescents i l’alcohol a les Illes Balears. Hàbits de consum, factors de risc, estratègies de prevenció”. El llibre, supos que és fruit d’un estudi realitzat per la Fundació Gadeso que ell presideix, no pot estar més de moda quan encara segueix sense resoldre’s del tot el tema del botellot a Palma. Si realment es pot resoldre ja és un altra tema. El fems, els renous i les molèsties que ocasionen són sols una de les capes que cobreixen la problemàtica. La més visible, la més renouera. Però el nucli que hi ha a dins és el que més costa de tractar: formes d’oci associades al consum de substàncies, la necessitat d’evasió, la manca d’alternatives per viure el temps lliure, la manca de control de molts de joves, la manca de consciència de molts de pares i mares que acompanyen als seus fills a fer botellot, la hipocresia d’alguns empresaris….n’arribariem a escriure una llista llarga. El debat està servit, i la informació i sensibilització sobre el tema ens espera dimecres a Sa Nostra.

Ciberplagi

La notícia (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2010/11/12/mallorca-alumnos-secundaria-plagia-trabajos-clase-internet/619377.html): un 83% del estudiants de Batxillerat ha fet plagi en la redacció dels seus treballs, segons un estudi del Grup de Recerca Educació i Ciutadania , del departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació, UIB.

El procés tradicional per fer un treball escolar (cercar informació de fonts diverses, extreure’n les dades útils, redactar el text propi) és igual ara que abans, amb accés a Internet o anant a la biblioteca. La motivació dels alumnes per fer més ràpidament els treballs tampoc és major, pel que els motius s’han de cercar en l’element que ha canviat: l’eina que s’utilitza.

Tothom està d’acord en la necessitat de potenciar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’educació, però el que no tothom té clar és com fer-ho d’una manera eficient. Les TIC són una eina molt potent i reproduint els mateixos esquemes educatius estam desaprofitant aquest potencial i, fins i tot, podem aconseguir el contrari del què es pretén, com ha passat amb l’augment del plagi als treballs dels estudiants.

Això ens obliga a canviar el disseny de les activitats que plantejam als alumnes i a cercar altres maneres d’avaluar el coneixement adquirit. El simple fet de recopilar informació i posar-la a un document no assegura que l’alumne hagi assolit cap coneixement.

L’estudi també destaca que un 70% dels estudiants confien en la veracitat de la informació que es troba a Internet, i que el 95% fa servir Google com el primer medi per començar els treballs. L’ús de fonts no contrastades (poc fiables o fins i tot errònies) i la confiança en les dades recollides, sense un filtre posterior, demostra que les habilitats del estudiants en aquest medi no són tan altes com ells creuen.

Necessitam un canvi de les metodologies educatives a l’hora d’emprar les TIC i no confondre el medi amb l’objectiu. Els docents necessiten una formació realment útil i aplicable. No basta amb conèixer aquestes noves eines, sinó saber com aplicar-les per treure’n un profit en la seva tasca educadora.

Al mateix temps és una oportunitat per fer avançar l’educació i apropar-nos a l’objectiu de què els alumnes arribin a assolir el coneixement de les matèries que estudien. “La Informació és Acumulativa i Acrítica, mentre que el Coneixement és Selectiu i profundament Crític” (http://reflexionsdeducacio.blogspot.com/2009/07/tictactictac.html). Internet ens pot donar la informació però convertir-la en coneixement és cosa nostra.