II Jornades Família i Escola: conclusions i aportacions


Les segones jornades Família i Escola, que tengueren lloc els dies 27 i 28 de maig a l’Edifici de Sa Riera, de Palma, reprenen l’esperit iniciat amb les I Jornades del 2009, on es varen començar a sembrar la idea de que és necessari no sols un acostament entre famílies, alumnat i professionals de l’educació, sinó una vertadera estructura per al treball conjunt. Les II jornades han servit per posar sobre la taula dos anys després, la necessitat de reclamar d’una vegada per totes mesures concretes per aconseguir un sistema educatiu eficaç i eficient que permeti fer feina a tota la comunitat educativa conjuntament. Igualtat, democràcia i paritat es tradueixen en comunicació (en comptes d’informació unidireccional), cooperació en comptes de col.laboració i participació democràtica de tothom (alumnat, famílies, professorat, equips directius, administració). Darrera d’aquests conceptes hi ha coses tan rabiosament simples com incloure a les famílies en l’elaboració dels PGA i PEC dels centres, elaborar plans d’acció tutorials basats en conèixer l’altra i donar-mos a coneixèr nosaltres, i uns bons mecanismes de control que permetin que tot això funcioni. Es necessiten la gran obvietat de programes formatius eficaços per a la formació dels directors, dels docents, de les famílies… No sols són els al.lots els que aprenen a l’escola. Cal que aprenguem tots a funcionar junts.
El que si va quedar ben clar, és que no podem deixar totes aquestes iniciatives (que n’hi ha) a la bona voluntat de directors, docents i pares i mares. Cal una normativa, recursos i una bona estructura educativa que situi a cadascú en el seu lloc. Un lloc que inevitablement ha d’estar marcat per la coordinació, la feina responsable i les ganes de fer-ho bé.

Anuncis

Posted on 29 Mai 2011, in Notícies. Bookmark the permalink. 6 comentaris.

  1. Me fa gràcia això que comentes tan rabiosament simple d’incloure a les famílies en l’elaboració del PEC, perquè això mateix és el que diu la llei (decret 67) quan parla del projecte educatiu del centre com “instrument de planificació educativa que els centres han d’elaborar i que ha de ser aprovat pel consell escolar, després d’un DEBAT PREVI DE TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA“. Però encara hi ha una cosa més graciosa quan a l’article 7 sobre currículum (capítol I) diu “Els centres han de desenvolupar i completar el currículum de les diferents etapes en ús de la seva autonomia pedagògica. S’ha de fomentar la PARTICIPACIÓ EFECTIVA DELS DIFERENTS SECTORS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA EN L’ELABORACIÓ, L’ADEQUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL CURRÍCULUM“. Això sí que és ciència ficció! Deixa’t anar de pel·lícules …

    • Vaja, veig que estas ben posada, eh? així m’agrada. Idò sí, ciència ficció. I de mostra un botó. Vaig suggerir a un Consell Escolar extraordinari del meu centre, en el què el tema estrella era que ningú havia proposat cap projecte de direcció, que durant el curs treballassem claustre i representants d’alumnat i famílies per a elaborar un projecte conjunt, i no te pots imaginar com se me tiraren a sobre els docents!!!

  2. En época del dictador fascista Franco, a los niños zurdos nos obligaban en muchas escuelas a escribir con la derecha, ocasionándonos una pérdida de agilidad mental y física sin precedentes y un ritmo lento de aprendizaje y de comprensión lectora insalvable en aquella temprana edad, eso sin contar las burlas, el agravio y el menosprecio que se producía bajo el silencio de los educadores del régimen.
    Hoy, que ya no existe este agravio en las escuelas, se están inculcando nuevas formas y métodos que por decreto se han instalado en los colegios y que afectan de lleno a la educación de nuestros hijos; la imposición de un lenguaje. Muchos padres nos sentimos ofendidos al ver como ciertos grupos políticos de corte dictatorial y actualmente en el poder, para mantener su status, de manera impune ordenan desde los despachos a los centros educadores, que les apliquen a nuestros niños una orden tácita. Bajo el slogan “Pensa en català” vemos como el profesorado alineado a estos grupos, les inculcan a nuestros hijos como deben pensar, sin opción a elegir la forma natural de comprensión que estos pequeños seres tienen. Y convencidos por esta ideología, los profesores de partido y de carnet, hoy reclaman por encima de todo sistema de aprendizaje y por encima de la naturaleza de nuestros hijos, la imposición de “su espacio ideológico”, sin tener en cuenta que como antaño, vuelven a pisotear la compresión natural del niño y la capacidad de un ser que no entiende de luchas lingüísticas, de tradiciones, de religiones, de normativas, e incluso de lenguas, sencillamente porque el niño está, también por naturaleza, por encima de estos.
    Muchos padres, que no somos impasibles ante este hecho, reiteramos de manera pública lo siguiente: vosotros, los profesores de la enseñanza, debéis tomar conciencia de que vuestros intereses ideológicos, sujetos al discurso de alineamiento de dichos grupos políticos, están haciendo bajar el listón de la educación en ciertas comunidades autónomas y que reclamar ante la sociedad el control de la educación de nuestros hijos a base de imposiciones lingüísticas, es volver a exigir a nuestros hijos zurdos que escriban con la derecha. No podéis exigir a nuestros hijos que piensen, por ejemplo, en catalán, que estudien en catalán, que hablen en catalán, que escriban, trabajen, sueñen, sientan, sufran y vivan en catalán o en cualquier dialecto regional de España, cuando su naturaleza comprensiva es… sencillamente diferente.
    No hay dudas de que el potencial mental del ser humano es infinito y que nuestros hijos puede aprender muchas cosas, entre ellas muchos idiomas, pero no tenemos que olvidar que a un árbol joven, cuando crece, no se le puede cargar peso en sus ramas, ni se le puede dirigir en su crecimiento en varias direcciones a la vez (de hecho sólo el árbol descuidado crece torcido). Pero cuando el árbol ya es adulto, soportará todo el peso de la nieve, el viento, el agua, el sol y los injertos para hacerlo más fructífero y fuerte. Así pues dejad que nuestros niños crezcan de manera natural, que ellos mismos sean quienes decidan la forma de comprender y analizar las cosas en su lenguaje propio, ya sea en castellano, ya sea en mallorquín, ya sea en catalán o euskera, galego, etc.
    Si dejamos en vuestras manos a nuestros hijos es para que les enseñéis los caminos de la vida social, no para que abortéis su capacidad de comprensión de las cosas, ni para que les impongáis ideologías políticas, nacionalismos patrióticos ni guetos lingüísticos con la excusa de defender un trozo de tierra, una bandera, unas tradiciones y una identidad que no es propia de seres humanos libres ni de una educación abierta a un mundo global con problemas globales y con soluciones que deberían ser globales para el crecimiento humano.
    Y para acabar, como padre solo os exijo una cosa a los educadores y espero que se conviertan mis palabras en un slogan para todos los padres que queremos lo mejor para nuestros hijos, “dejad que nuestros hijos piensen en libertad”, solo así el fracaso escolar dejará de ser la bestia negra en esta y otras comunidades bilingües y una tragedia social para el futuro.
    Sencillamente un padre

    • Hi ha un consens generalitzat a totes les societats modernes i democràtiques que els currículums escolars de les diferents matèries han de ser definits en criteris científics i pedagògics. Ningú discuteix que a Biologia, s’ha d’explicar la Teoria de l’Evolució (científica) i no la Creacionista (acientífica). Aleshores, per què es posa en qüestió que l’alumnat de les Illes Balears sigui educat en la llengua pròpia de la Comunitat ?
      Des de COAPA, Confederació que aglutina a prop de 250 Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de les Illes Balears defensam:
      – Que no es poden separar els alumnes en funció de la seva llengua materna donat que defensam una educació inclusiva i que afavoreixi la inclusió social
      – Que l’alumnat de les Illes Balears ha d’acabar el seu període d’escolarització obligatòria dominant les dues llengües oficials a les Illes Balears, així com una tercera llengua, preferentment l’anglès. Per això, s’ha de reforçar l’educació en català donada la presència generalitzada del castellà a la nostra societat, i potenciar la tercera llengua.
      – Que avui en dia, no existeix cap conflicte als centres escolars per qüestions lingüístiques i que tots els alumnes aprenen amb normalitat les dues llengües oficials. Els alumnes ho viuen amb normalitat, més enllà que alguns adults ho vulguin polititzar.
      – Que l’ensenyament en una llengua diferent a la materna de l’alumne no predisposa a un menor rendiment escolar. Al contrari, un estudi de la Universitat de Granada indicava que els alumnes bilingües milloraven el seu rendiment escolar. De fet, hi ha comunitats amb educació monolingüe amb resultats escolars pitjors que els d’altres comunitats amb educació bilingüe.
      – La vertadera llibertat ve donada pel coneixement. Perquè els ciutadans adults puguin elegir la seva llengua d’expressió, han de conèixer correctament les dues llengües oficials. Si no es així, estam coartant el futur dels nostres fills.

  3. Una cosa es l’ensenyament en una llengüa i l’altra el pensament individual d’una persona. Ensenyar en la llengüa catalana, no vol dir ,”idiotitzar” en la llengua catalana. En temps d’en Franco si només s’ensenyava en llengua castellana, i a més, s’ens idiotiotzava en llengua castellana.
    Fruit d’aquest rentat de cervell era l’història d’Espanya i entendre l’unitat de “la patria”, com una realitat ahistòrica i “los dialectos” com una cultura menor i perillosa per “.la sagrada unidad de la patria”. Que jo sàpiga no conec cap nin o nina traumatitzat, o amb tractament piscològic per tenir l’educació en català. Li costarà més o menys, però al final del cicle educatiu, se saben les dues llengües.
    L’incultura del franquisme ens ha duit a l’intolerència lingüistica i a pensar que el castellà no es “nacionalista”, sinó que els nacionalistes son los “dialectos”. El franquisme no ens ensenyava que el Decret de Nova Planta, pretenia l’extinció dels “dialectes”. De fet el concepte de “dialecto” ja dona a entendre que tan sols hi ha una llengua mare a Espanya, i la resta no mereixen el qualificatiu de llengues.
    El nacionalisme opresor a Espnya té un nom i una llengua que li ha servit de justificació: la castellana.
    El que es preten es que hi hagi una igualtat entre les llengues a Balears, es un esforç per superar anys de discrimanció.
    La llàstima es que el franquisme ens ha deixat tan de prejudicis ideològics, que fins i tot s’emplea la paraula llibertat, per defensar suposats drets individuals, i al mateix temps, s’atempta contra els drets dels pobles. (Suposadament no existeixen, ja que tan sols té dret a existir “el pueblo de España”)
    El feixisme ideològic es més subtil que el feixisme polític. N’hi ha que se creuen que l’han superat, però l’uniformisme en que pensen amb Espanya, els acaba traicionant. Aquì es a on ens he jugam la convivència . No es tan sols un tema de lliure elecció de llengua, es un tema de lliure elecció de model d’estat.
    Pep

  4. A José Mendez: Creo, señor, que confunde Vd. las cosas y que sus sentimientos, sin entrar a juzgarlos, desde luego, le obnubilan un tanto la percepción y le hace mezclar cosas que no son comparables. Tambien dirige su exposición hacia el profesorado, cuando este espacio no es, a poco que revise Vd. los contenidos, sino el de un colectivo de padres y madres que, como yo y Vd. mismo, nos ocupamos y preocupamos porque la educación que reciben nuestros hijos e hijas sea la mejor, tanto la que reciben desde casa, como la que adquieren en la escuela. Su metáfora sobre el árbol joven es hermosa, pero no aplicable donde Vd lo hace, ya que cualquier estudio que consulte le confirmará que el aprendizaje simultaneo de las lenguas, no solamente no es un hándicap para un niño, sino que tiene efectos beneficiosos en su desarrollo.
    El hecho tambien de confundir el aprendizaje de las dos lenguas -que no dialecto- oficiales de esta comunidad, de este pueblo, con la imposición de ideologías o con el concepto de nacionalismos, me hace pensar que está Vd. muy mediatizado por su propia ideología y que, además, ésta es sectaria y excluyente, y eso no puedo ni compartirlo, ni aceptarlo como bueno para nadie.
    La apertura al mundo se hace desde el respeto, la libertad es la de todos, no solo la suya, y le sugiero que cuando hace peticiones, como la de sus últimas líneas, a los educadores, se de cuenta de que no hay que confundir educadores con maestros o profesores, que los padres y madres lo somos también, y tenemos nuestra responsabilidad y -desde luego- la capacidad de elegir lo que en base a nuestro criterio, es la calidad de la Educación.
    Si a Vd. le cuesta tanto reconocer que la lengua y cultura propia de un pueblo tiene un valor importante que hay que conservar, y que la globalización sin criterio no es todo bondad, no se que hace que no escribe y piensa Vd. en la lengua de Shakespeare, que es la que nos abre las puertas al mundo, y es una cultura sólida y en expansión, según el parecer de millones de personas. No es lo que a mi me parece justo o conveniente, pero tal vez a Vd. sí….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s