El paper de les APIMA a secundària



Dia 19 de febrer va tenir lloc la Primera Jornada d’IES a iniciativa de la Federació d’Associacions de pares i mares d’alumnes de Mallorca, amb el nom “Que fan i que haurien de fer les APIMAS a l’ensenyament de secundària”.

L’objectiu central de la jornada era el de fer una posada en comú de les experiències de les APIMA, per tal de veure quines són les seves dificultats, expectatives, demandes i necessitats reals, i a l’hora, també els petits èxits que es van assolint i que constitueixen el motor per a continuar la tasca. Aquesta posada en comú havia de permetre reflexionar sobre els avantatges del possible treball en xarxa en la nostra pràctica quotidiana, tot i estimulant la posada en marxa de noves idees i iniciatives que permetin millorar l’actuació de les apima.

Per tal d’intentar ordenar un poc la reflexió al voltant de la participació, la jornada va plantejar-se en un format de taller. La discusió es va estructurar en 8 blocs centrats en diferents àrees de participació i relació de les famílies en els IES: Relacions amb l’alumnat, Comunitat educativa, Resultats i qualitat, Apimas en consell escolar, Relació amb els socis, Serveis de l’apima, Formació, Infrastructures.
Després de puntuar per ordre d’importància cada un dels blocs, es va incloure tot una sèrie d’actuacions o espais de treball en els quals les famílies consideraven que poden intervenir, la majoria d’elles basades en les pròpies experiències i iniciatives que ja s’estan posant en marxa actualment.

La relació amb els socis constitueix una de les principals preocupacions de les apima que demostra que es té ben clar que la comunicació i l’accés a la informació és cabdal per poder arribar a una major participació. Avui en dia, tot i que l’ús del correu electrònic està generalitzat, encara resulta difícil arribar a tots els pares i mares. L’iniciativa dels SMS que informa als pares de l’activitat del seu fill, és valorada de forma molt eficaç per les famílies, però representa una despesa molt important que, actualment ni tan sols la Conselleria pot assumir d’una manera sistemàtica.
L’experiència dels Pares Delegats de curs, que ja està en marxa en alguns centres de primària i de secundària es va considerar un canal molt eficaç de coordinació i de difusió de la informació.
La Comunitat Educativa va constituir el segon àmbit d’acció per la seva importància. L’opinió general es va centrar en què cal construir i sentir-se part de la Comunitat Educativa. Cal reflexionar sobre quin és el rol de pares i mares en l’escola i intentar “fer-se seu” el centre, perdre la por a participar i a reclamar el lloc que els pertoca. La creació de coordinadores comarcals o municipals, la participació activa en els consells escolars municipals, la participació en activitats del-pel centre: revista, diades lúdiques i culturals, festes…
El tercer àmbit important és la relació amb l’alumnat. Cal reforçar els vincles amb els alumnes i incentivar, a l’hora, la seva pròpia participació col.lectiva. La participació de les APIMA, conjuntament amb les associacions d’alumnes i juntes de delegats en l’el.laboració dels drets i deures dels estudiants constitueix un element bàsic que pot ajudar a reforçar la convivència als centres. De fet, es va destacar la necessitats de crear juntes de delegats tant d’alumnes com de pares com de professorats com a una forma de coordinació per a la realització d’activitats conjuntes.
El quart àmbit en importancia va ser la participació en els òrgans de gestió i decisió del Centre: el Consell Escolar. D’entre les iniciatives i experiències ja existents va sorgir el debat sobre la importancia de la cooperació i el treball conjunt en l’elaboració dels documents bàsics del centre, que són els que defineix l’identitat mateixa del centre.
En cinquè lloc es situen els serveis que les apima poden oferir al centre. La majoria d’experiències actuals es restringeixen al suport financer de les APIMA als centres. Pel que fa a les activitats extraescolars, les especificitats de secundària fan que, a diferència del que succeeix a primària, l’organització i gestió d’activitats extraescolars siguin iniciatives que es donen de forma bastant irregular segons els centres. Així i tot, una de les experiències més positives i que es va considerar una bona línia d’actuació és l’organització d’activitats de suport extraescolars (reforç escolar…). Una altra de les accions valorades com a positives és l’acompanyament en el transport escolar. Dins aquest mateix àmbit va sortir a la llum el tema dels menjadors escolars en els centres de secundària. L’experiència de l’IES Sureda i Blanes va ser valorada de forma molt positiva i és vista com a una actuació que cal reclamar.
El tema de la formació va dur a la conclusió de què és necessari trobar metodologies i nous formats que incentivin la implicació dels pares en l’autoformació. Algunes de les iniciatives que sorgiren varen ser l’organització de Jornades, xerrades o tertulies al voltant d’un tema d’interès. La formació a través de l’intercanvi d’experiències pareix tenir major acceptació que la formació organitzada al voltant d’un expert. En tot cas, es va valorar especialment la necessitat de participar en l’organització i disseny de plans de formació o programes, que sempre haurien de ser coordinats amb el centre.
Finalment, en darrer terme d’importància va situar-se el tema del paper de les famílies en l’avaluació dels resultats i la qualitat. La majoria d’experiències giraven al voltant dels seguiments trimestrals i de les tutories individuals. Rebre major informació sobre els resultats de les avaluacions (tant del mateix centre com a nivell general, per exemple, dels informes PISA) va ser també una de les demandes de les famílies.

Fent una valoració final, tal vegada va quedar fora del debat el tema de la necessitat de reforçar els vincles i la relació amb el personal docent i directiu. Tot i que va aparèixer diverses vegades al llarg de la jornada en els diferents àmbits objecte de debat, va quedar un tant diluit. De fet, la preocupació principal de les APIMA segueix essent primer el reforç dels vincles amb les pròpies famílies i amb l’alumnat, però –tal i com també es va suggerir- cal “detectar” el professorat més implicar i intensificar la relació i la comunicació amb ells per tal d’iniciar sinèrgies i dinàmiques de treball conjunt amb què els pares es puguin sentir part íntegra de la Comunitat Educativa.

Advertisements

Posted on 10 març 2011, in Debat, Notícies. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s