Treballar per transformar l’educació


Com heu pogut seguir per premsa fa ja alguns dies, sota els auspicis del Cercle d’Economia, diverses entitats relacionades directa i indirectament i preocupades per l’educació (COAPA, Associacions de directors, Escola catòlica, Col.legi d’Arquitectes, Col.legi de Missers, Cambra de Comerç…) han elaborat un manifest demanant als polítics un gran acord sobre l’educació que permeti canviar la dinàmica en la que s’ha entrat en aquest àmbit.
La frase final del manifest “si continuam fent el mateix, obtindrem els mateixos resultats” és simptomàtica d’un estat de coses en les que es xerra molt i es fa poc, o quan no, menys del que s’hauria de fer.

Les propostes, però, no pareixen agradar a tothom, precisament perquè constitueixen una ruptura vertadera amb aquestes dinàmiques “de tota la vida” que han acabat duent al sistema educatiu actual a una mena de rodolada cap avall. Tanmateix, convé que ens anem acostumant a formes de fer diferents i que responguin més a la manera de funcionar a què ens du la societat globalitzada, de les xarxes i del coneixement. Així doncs, ens hauriem d’anar acostumant a haver de rendir comptes del que fem. Si volem millorar els resultats educatius, hem de saber veure què fem nosaltres, com a professorat, com a pares i mares, com a directors, com a administració, per tenir bons resultats. No val donar a culpa a l’altra, que també en tendrà part, segur, però hem de començar a pensar un poc més en què fem nosaltres per a millorar-ho.

Com a pares i mares, fem el seguiment que toca de la feina dels nostres fills? Ens interessam sobre quina problemàtica tenen o podran tenir en el futur els nostres fills d’una forma activa? Participam d’activitats del centre i/o som capaços de proposar i tenir iniciatives per a dur en marxa projectes que beneficiin el rendiment i la formació integral dels nostres fills? Ens sabem coordinar amb els centres?
I també com a pares i mares, no tenim dret a demanar comptes del que fa i com ho fa el professorat dels nostres fills? No tenim dret a ser escoltats o al menys a discutir aquelles iniciatives que podrien beneficiar als nostres fills sempre des del respecte personal i professional mutu?
Evidentment, per estar capacitat per fer-ho ens calen eines que no sempre estan a l’abast o sabem trobar. La formació, les xerrades en són algunes, però també la participació més directe amb el professorat, amb els nostres fills, amb el centre.
També el professorat i els equips directius, i per suposat, l’administració, s’haurien d’acostumar a rendir comptes del què fan. L’educació, com la societat, és una cosa orgànica, que es mou, canvia, evoluciona, i exigeix per tant major flexibilitat, major cabuda a la participació més activa de la comunitat educativa, major democracia.

A la frase del manifest “si continuam fent el mateix, obtindrem els mateixos resultats” s’hi podria afegir la famosa frase “no pensis que pot fer el sistema per tu, sinó què pots fer tu pel sistema”. Mos hi hem d’arremangar tots.

Anuncis

Posted on 22 febrer 2011, in Debat, Notícies. Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. Totalment cert, però fa temps que diem el mateix. Falta com sempre concreció (el més difícil) a més de voluntat i mencionar quelcom d’evident: que el sistema fa fallida en general, però no en tots els casos individuals ni entre les diferents classes socials.

    i…. cambiant de tema……encara que és evident que falten més recursos, més inversió, més capital humà, més ganes i més participació cal també disfrutar dels fills i filles, i de la seva educació d’una manera pausada, tranquila, sense preses i sense un munt d’objectius, d’activitats, de coses a fer, de llocs a on anar, de cursos, cursets, jornades, ………..i un munter més de coses a avaluar, de reunions, de , de, de……..

  2. Me sembla interessant l’article. Especialment la part de pensar primer el que feim nosaltres, en qué podem millorar, per després tenir més autoritat per criticar el que faci falta. El que pens que els economistes i els empresaris s’hauríen de banyar més. Fan les pressions i els sacrificis necessàris perqué hi hagi recursos per a l’educació? A qué estan disposats a renunciar perqué l’educació tingui més recursos? Com contribueixen al debat social sobre l’educació? A quina má d’obra aspirem, a una relativament qualificada, dòcil, i sense iniciativa o una formada, polivalent, crítica i amb capacitat creativa?
    En qualsevol cas, benvinguts al debat educatiu global…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s