Relacions entre l’escola i els pares: passeta a passeta



Ja fa bastant de temps que es parla de la necessitat de millorar les relacions entre l’escola i les famílies. Els experts coincideixen en apuntar el diagnòstic sobre la participació de les famílies a l’escola (bastant fluixa, distant i conflictiva) i les causes i factors que hi intervenen. Aquestes no són ni poques ni senzilles:
1- Actituds de recel per part del professorat que ho veu la participació dels pares com a una intromissió en el seu camp.
2- Dificultats per comunicar-se. Comunicar-se no és informar.
3- Problemes per assumir certes responsabilitats per part d’algunes famílies, que deriven de una infravaloració de les seves pròpies capacitats o d’experiències prèvies negatives.
4- Dificultats pràctiques derivades de la mateixa dinàmica de la societat i de les condicions de vida actuals, que no afavoreixen precisament la implicació, el voluntariat i la participació dels pares i professorat en actuacions que van més enllà dels purament marcats per un horari i unes funcions laborals i/o domèstiques: manca de temps, excés de treball, complicació de l’organització domèstica…
5- Reticències de l’àmbit professional i un doble discurs sobre participació i democràtica en els centres
6- Insuficient formació tant del professorat com dels equips directius com de les mateixes famílies
7- Representacions socials i idees prefixades sobre el model de pares, el model de professor, el model d’escola… que a vegades no encaixa gaire amb la realitat amb la què ens trobam….El rosari és bastant llarg, però al menys, pareix que està ben identificat i definit.
Tanmateix, els objectius són comuns. Tothom té clar que l’objectiu és que els infants -fills, alumnes- de la nostra societat arribin a estar el més capacitats possible per fer front, sense problemes, els reptes que els depara la vida (la personal, la laboral, la social, la política…). Sabem que això passa per una societat cohesionada, i que això, a l’hora, passa per la capacitat de treballar en comunitat, tots junt, col.laborant, coordinant recursos i accions.
A més, també pareix haver-hi certa unanimitat entre els experts sobre el què s’ha de fer. El que ja no sabem tan bé és COM fer-ho.
Estaria bé dedicar-hi un cert temps a reflexionar sobre les propostes que es van apuntant. En això està el projecte de COAPA, perquè precisament un dels elements més esmentats i on pareix estar alguna de les claus que ens haurien de permetre capgirar les dinàmiques negatives és la formació. No m’estic referint a la formació permanent que s’organitza des de CEP, sindicats de docents i Conselleria. Aquesta és molt útil i interessant per a millorar el treball del professor dins l’aula, però encara hi ha massa poca formació específica sobre la participació dels pares i la col.laboració amb ells dins l’escola. Aquesta és una de les línies prioritàries del nostre projecte. Sabem que l’interés i les expectatives són grans, i així ens ho han demostrat docents, pares i mares convinçuts de que la millora de l’educació passa per la seva formació i implicació en -mai millor dit- l’educació.
Sabem també que és una carrera de fons. Però passeta a passeta s’arriba per tot, o no?

Advertisements

Posted on 21 gener 2011, in Notícies. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s