Ciberplagi


La notícia (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2010/11/12/mallorca-alumnos-secundaria-plagia-trabajos-clase-internet/619377.html): un 83% del estudiants de Batxillerat ha fet plagi en la redacció dels seus treballs, segons un estudi del Grup de Recerca Educació i Ciutadania , del departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació, UIB.

El procés tradicional per fer un treball escolar (cercar informació de fonts diverses, extreure’n les dades útils, redactar el text propi) és igual ara que abans, amb accés a Internet o anant a la biblioteca. La motivació dels alumnes per fer més ràpidament els treballs tampoc és major, pel que els motius s’han de cercar en l’element que ha canviat: l’eina que s’utilitza.

Tothom està d’acord en la necessitat de potenciar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’educació, però el que no tothom té clar és com fer-ho d’una manera eficient. Les TIC són una eina molt potent i reproduint els mateixos esquemes educatius estam desaprofitant aquest potencial i, fins i tot, podem aconseguir el contrari del què es pretén, com ha passat amb l’augment del plagi als treballs dels estudiants.

Això ens obliga a canviar el disseny de les activitats que plantejam als alumnes i a cercar altres maneres d’avaluar el coneixement adquirit. El simple fet de recopilar informació i posar-la a un document no assegura que l’alumne hagi assolit cap coneixement.

L’estudi també destaca que un 70% dels estudiants confien en la veracitat de la informació que es troba a Internet, i que el 95% fa servir Google com el primer medi per començar els treballs. L’ús de fonts no contrastades (poc fiables o fins i tot errònies) i la confiança en les dades recollides, sense un filtre posterior, demostra que les habilitats del estudiants en aquest medi no són tan altes com ells creuen.

Necessitam un canvi de les metodologies educatives a l’hora d’emprar les TIC i no confondre el medi amb l’objectiu. Els docents necessiten una formació realment útil i aplicable. No basta amb conèixer aquestes noves eines, sinó saber com aplicar-les per treure’n un profit en la seva tasca educadora.

Al mateix temps és una oportunitat per fer avançar l’educació i apropar-nos a l’objectiu de què els alumnes arribin a assolir el coneixement de les matèries que estudien. “La Informació és Acumulativa i Acrítica, mentre que el Coneixement és Selectiu i profundament Crític” (http://reflexionsdeducacio.blogspot.com/2009/07/tictactictac.html). Internet ens pot donar la informació però convertir-la en coneixement és cosa nostra.

Advertisements

Posted on 16 novembre 2010, in Debat. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s