CONGRES SOBRE CONVIVENCIA ESCOLAR I PARTICIPACIO DE L’ENTORN EDUCATIU


El passat dia 25,26 i 27 d’octubre va tenir lloc el Congrés sobre convivència escolar i participació de l’entorn educatiu . Allà es trobaren representants de les administracions autonòmiques responsables en educació, direccions de centres i associacions i federacions de pares i mares amb l’objectiu de –tal i com resava a la pàgina web- “promoure un escenari de trobada entre responsables de convivència i membres de la comunitat educativa per reflexionar sobre les estratègies de millora de la convivència, des d’una perspectiva de la intervenció col.laborativa amb l’entorn socioeducatiu”. En definitiva, el que es tractava en aquest congrés era de trobar eines per a millorar la convivència als nostres centres a través de l’intercanvi d’experiències.
Vàries idees varen ser especialment recurrents durant els tres dies de debat:
– la necessitat de deslligar convivència de conflicte,
– la necessitat de comptar amb la participació activa de tota la comunitat educativa (professorat, equips directius, famílies, associacions, administracions públiques, i entorn en general)
– la relació entre la convivència i la qualitat de l’educació.
Els instruments, expressats a través de les múltiples experiències que allà es varen exposar, són tan múltiples com gent hi ha al món, però totes parteixen d’aquestes tres idees bàsiques com a punt de partida.
Més enllà de les fórmules màgiques aportades pels experts en els temes de convivència (Juan Antonio Marina, Carme Boqué, Ma.José Díaz Aguado) que reiteraven una vegada més que no hi ha res per descubrir, sinó molt per posar en pràctica, el més interessant del Congres –segons la nostra opinió- va ser poder escoltar de quina manera altres comunitats, altres centres, altres municipis han posat en marxa iniciatives pràctiques per a millorar aquesta convivència. És realment aquestes iniciatives les que posen en pràctica el model d’escola que tothom somia: dinàmica, de proximitat, democràtica, de qualitat (l’Imagine l’escola, com resava el títol de la ponència de l’experta en mediació i gestió de conflictes Carme Boqué).
En el tema de la convivència, les famílies també tenen el seu lloc, i important. El problema segueix essent que, tot i que la integració (l’escola inclusiva, integradora) és un dels objectius principals, ni els responsables i professionals de l’educació ni les mateixes famílies encara no tenen del tot clar com fer efectiva aquesta integració. L’assessorament i la formació són un bon punt de partida per a la col.laboració i per a la participació de les famílies en la millora de la convivència. L’exemple de Navarra és molt interessant en aquest sentit, perquè més enllà d’oferir les eines que participació, incideixen molt en el pas previ de “treballar la creència en la integració i la col.laboració”. Aquesta estructura de sensibilització-orientació/assessorament-formació-seguiment/avaluació treballada de forma conjunta i cooperativa sembla donar uns resultats molt interessants. Tal vegada s’hauria de mirar com exportar-ho a les Illes Balears. Tot seria qüestió de posar-s’hi.

Advertisements

Posted on 2 Novembre 2010, in Debat. Bookmark the permalink. 3 comentaris.

  1. Va ser un congrés molt interessant, es varen remarcar algunes idees claus entorn a la convivència dels centres, però el que me va parèixer més interessant varen ser els diferents tallers a on s’exposaven experiències de diferents centres i llocs. A vegades les vivències d’altre gent aporta més idees que la teoría.
    De qualsevol manera un Congrés interessant del que sempre s’aprén qualque cosa.

  2. Miquel Àngel Guerrero

    Interessant i molt necessari.
    Esper que del congrés en surti algun tipus de recull d’experiències o d’informació del que ens poguem beneficiar tots, i que tengui difusió, no només entre els “professionals”.
    Per cert, és el primer congrés d’aquest tipus?

    • Crec que és el sisè. De fet, tal i com me va dir una persona que ja havia anat a alguns congressos anteriors, tampoc no es diu res nou. El problema és que ningú s’hi posa a fer coses d’una manera efectiva. Però jo tampoc pens que sigui així. Es fan coses, algunes mal pensades que acaben morint i d’altres més a petita escala (a nivell de centre, de municipi) que funcionen. De totes maneres, falla molt -crec jo- perquè encara no sembla haver-hi una consciència clara del què significa participació i democràcia. Els professionals fan coses PER les famílies en comptes de fer coses AMB les famílies. La preposició és la que marca la gran diferència entre que una iniciativa funcioni o no. Pens jo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s