L’inici de curs


El Diario de Mallorca bateja avui l’imminent inici del curs com a la “invasión escolar”. Tal vegada no és el terme correcte per parlar d’un esdeveniment que implica molt més que una guarda de nins que entren en l’escola. L’escola no és l’única que es prepara (que fa el compte enrera, com diu el diari) per a l’inici del curs escolar. Les famílies ja duen temps organitzant i preparant les rutines, els materials i llibres, els horaris… que s’hauran de posar en marxa en el nou curs. No vos dic res d’aquelles que tenen infants que canvien de cicle i centre i que es veuran amb un nin a una escola a primària i un altra a l’institut a secundària, o que passaran de l’escoleta a l’escola. Menys mal que les famílies acaben sempre posant call i les coses s’acaben calmant, però ens esperen unes setmanes de nervis, emocions, correcuites, incerteses… Sobre tot, perquè les notícies que rebem sobre la situació de la Conselleria no són del més esperançadores. La reducció del pressupost ens durà per aquest curs menys professorat per atendre els nostres infants, reformes que no començaran, infraestructures que no es faran, programes que no es podran dur a terme… a aquest panorama s’afegeix la situació crítica en què es trobaran moltes APIMA si no arriben les subvencions de la Conselleria. A dies per començar el curs 2010-2011, encara no s’han convocat les del curs 2009-2010. S’arribaran a convocar? i sense el suport de l’administració, les APIMA tendran capacitat suficient per gestionar activitats extraescolars i altres serveis complementaris com menjadors i escoletes matineres? Què passarà si no poden? la Conselleria assumirar d’una vegada la seva responsabilitat? S’en faran càrrec els equips directius i docents d’aquests serveis, com els correspondria, una vegada que ja han “cedit” la gestió a les APIMA? les famílies haurem d’assumir el sobrecost que pot suposar? Menys mal que les crisis solen aguditzar l’enginy, però ens podem preparar per un any mogudet.

Anuncis

Posted on 2 Setembre 2010, in Debat. Bookmark the permalink. 2 comentaris.

  1. El nostre Ministre d’Educació deia en una entrevista que “invertir en educació és car; no fer-ho, caríssim”. No conec massa bé de quin peu calça el senyor Gabilondo, però me deman si quan diu això, s’ho creu, o senzillament ens recita la lliçó que li han fet aprendre. No sé … en qualsevol cas, reconeguem que la teoria la té bastant clara i això m’agrada, però no ens basta. Volem fets!
    Comprensius com som amb la crisi, no demanàvem més. Tan sols quedar igual 😦 Dins el caramull de mesures imposades des del govern central sobre les autonomies, no hagués estat de demés exigir que els pressupostos d’educació no es tocassin. És el gest on veritablement desmostrarien que prioritzen l’educació.

  2. Maria Antònia

    Jo crec que no sols s’havien de NO tocar, sinó d’augmentar o si més no, racionalitzar i refer l’ordre de prioritats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s