L´educació compartida


El títol de l’article de la Directora de l´IES Damià Huguet, la Sra Antònia Serra, titulat “L’educació, una responsabilitat compartida” d’aquest dissabte (http://www.diariodemallorca.es/opinion/2010/03/06/leducacio-responsabilitat-compartida/550881.html) és del més adequat. L’educació és una responsabilitat compartida de famílies, mestres, directors, administracions educatives i si mos hi posam, també tota la comunitat. Però la tasca no és gens fàcil…ni per uns, ni per altres. Els equips directius fan una feina sobrehumana tenint en compte que no han estudiat per ser gestors ni directius (com diu ella) sinó per ensenyar al.lots i al.lotes, i les administracions responsables tampoc els ofereixen gaire ajuda. La reivindicació de posar administratius que se n’encarreguin de la paperassa és del més necessari. Molt sovint, com diu ella, els professors acaben fent el papers de gestors, administratius, orientadors, psicòlegs, professors, treballadors socials…


És ben cert que la solució del problema que patim a les Illes es troba en un esforç col.lectiu, en el que tots: la comunitat educativa al complet, s’hi ha d’implicar. La dificultat està en posar-se d’acord en el com, qui i fins on.

L’administració educativa és la que pot donar les eines, i asseure’s a discutir com utilitzar-les donant autonomia per prendre i aplicar les actuacions més adients per cada cas és cabdal, però aqui també hi entren els pares i mares i els alumnes. Una major autonomia del centre ha d’implicar una major democracia en els centres i això passa per donar també a les famílies major capacitat de participació en les decisions del centre.

Aqui és allà on les coses no estan tan clares. El diagnòstic de l’educació 7/2009 sobre educació secundària mostrava ben clar quina és l’actitud majoritària del professorat envers les famílies: no participen. Hi podriem estar molt d’acord. Des de les mateixes federacions d’apimas costa sang i fetge fer que les famílies participin. També les famílies tenen –cada vegada més- una major càrrega de feina en una educació dels seus fills, que s’ha tornat molt i molt complexe avui dia: estimular els infants, educar emocionalment, incitar a la lectura, ensenyar a saber utilitzar de forma correcta les TICs, a consumir de forma responsable, a veure la TV amb els infants per aprendre a ser crítics…. I tot això, havent de fogir d’amagat de la feina un momentet per poder dur el nin al metge, anar a una reunió del mestre (perquè clar, són el matí!), recollir el nin de l’escola…

No és la meva intenció “tornar la pilota” a la Sra. Serra. Crec que té molta raó en el que diu. De la mateixa manera que els docents necessiten formació per ensenyar a aprendre, les famílies també en necessiten per ensenyar a educar, implicar-se i participar.

La participació en les apimas i en el centre dels seus fills és, en general, encara molt irregular i depèn molt de molts d’aspectes: nivell educatiu dels pares, tradició en la participació associativa i en la movilització, horaris laborals, etc.

Però, tal vegada els professionals de l’educació haurien de fer un poquet d’autocrítica i pensar: realment estic oferint les possibilitats a les famílies per a que participin? S’està incentivant l’interés i la participació de les famílies quan es convoquen reunions i Consells escolars a hores en les que no hi poden anar? S’està incentivant la participació i la democràcia quan les famílies als Consells escolars estan sempre en minoria? S’està incentivant la participació quan poques vegades el professorat assisteix a actes organitzats per les apimas? S’està incentivant la participació quan s’obstaculitza la comunicació entre les famílies retenint la correspondència de l’apima, no fent circular les informacions…? S’està incentivant la participació quan s’intenta carregar a les APIMAs la gestió d’àrees que no les corresponen i per les quals no sempre n’estan capacitades (extraescolars, matinera, menjadors…).

Efectivament, la participació disminueix molt amb l’edat dels infants (major a infantil, quasi inexistent a secundària), però no seria també un efecte de les relacions que es mantenen amb el professorat, que encara avui estan marcades per la desconfiança i el “com més lluny millor”?. Tal vegada seria hora de que els equips directius i els docents -i també els sindicats i les administracions- es seguessen amb les famílies i associacions de pares i mares, no ja a discutir què volem, sinó a entendrer-mos i posar en marxa eines, iniciatives i estrategies que permetin arribar a actuacions concretes de forma conjunta. Els objectius del projecte de dinamització que està duent a terme COAPA, van en aquest sentit: treballar la formació i la participació de les famílies i ajudar-les a ser més actives tant en les apimas com en el centre com en la mateixa educació dels seus propis infants, però també treballar amb els docents i equips directius per a millorar la relació, canviar dinàmiques relacionals i de treball que permetin i facilitin aquesta participació activa dels pares en l’educació i en l’escola.

Advertisements

Posted on 9 març 2010, in Notícies. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s