Enfortir les competències parentals a la petita infància


L’Institut per a l’Educació de la Primera Infància, encapçalats per Vicenç Arnaiz han apostat per treballar amb les famílies com a pilar per a garantir una bona educació del futur. Tal i com escriu el mateix Arnaiz a la revista del Consell Escolar de l’Estat, “En els primers anys de la vida és quan s’adquireix la capacitat d’interrogar-se i de construir una relació inteligent amb el món”, i aquesta “educació en els primers anys de la vida” és una de les condicions bàsiques per a garantir una major igualtat d’oportunitats i una societat més cohesionada . Però educació no sempre vol dir escolarització, això ho sabem bé les mares i pares que inconscient i conscientment ensenyam als nostres infants com moure’s per la vida, a gaudir d’ella i a “saber fer”. Un saber fer que els permet més endavant, entrar amb bon peu en el la societat a través de l’escola.

L’equip d’Arnaiz dirigeix els seus esforços precisament a enfortir les capacitats parentals de les famílies de forma diversificada: a través dels Espais de trobada, tallers específics i tallers de famílies, padrinos i madrinas, activitats culturals… en els que les famílies poden viure, compartir, intercanviar experiències i dubtes i mirar de solucionar-los de forma conjunta, a través del diàleg, de l’activitat compartida amb els propis infants i amb professionals.

Aquestes experiències són fantàstiques (i molt més, perquè em consta que funcionen i la gent ho valora molt positivament), però és una llàstima que no tenguin una continuitat en les etapes següents. Està comprovat que els pares i les mares que s’han preocupat per millorar les seves habilitats com a educadors i educadores i han participat i s’han implicat en activitats educatives pels seus fills en la petita infància, solen mostrar una certa continuitat quan els seus fills passen a primària i després a secundària. Però aquests són encara molt pocs i no troben tampoc estímuls suficients per a seguir endavant.

Les famílies no neixem sabudes i tenir fills no és garantia de que els sapiguem estimular suficient o educar correctament. Ens cal formació, capacitació, espais per poder compartir les nostres preocupacions.Les escoles de pares que organitzen moltes APIMAs serveixen precisament per això. La discontinuitat i inconstància és un dels mals que l’afecten més, però hem de pensar que a mesura que els nostres fills creixen, educar-los es fa més complexe -i més en aquest món en què vivim!- . Nosaltres sempre els acompanyarem i procurarem que estiguin el millor preparats per fer front la seva vida adulta, però a vegades, es necessita suport, ajuda, eines i sobre tot, estímuls.

En això estam treballant!

Advertisements

Posted on 23 febrer 2010, in Notícies. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s