Taula Rodona sobre Cyberbullying: els adolescents i les noves formes d’assetjament a les xarxes socials

“La prevenció del cyber assetjament és una tasca preventiva de tota la societat“. Amb aquesta frase recull, el Diario de Mallorca,  la idea central de la taula rodona que va tenir lloc ahir dia 14 de setembre al Club Diario de Mallorca, en la que va participar Fernando Martín, president de COAPA, juntament amb Ajo Monzó, coordinadora de la Xarxa Infojove;  Antoni Bennassar, ex director de l’oficina de defensa de drets del menor i Alejandro Perdigón, sergent en cap del EMUME (equip de dones i menors) de la Guardia Civil.

Defugint de l’alarmisme i el victimisme, la conclusió va ser ben clara: més sentit comú, més formació, i més implicació en educar els nostres infants en un contexte de valors i d’us del coneixement que generi una societat responsable i positiva.

Memòria del Pla de Formació de Famílies 2010-2011

Dia 30 de maig va tenir lloc la darrera xerrada del Pla de Formació de Famílies del curs 2010-2011. En total s’han fet 144 xerrades, 27 a Palma, 75 a la resta de Mallorca, 15 a Menorca, 24 a Eivissa i 3 a Formentera, a les quals han assistit aproximadament 1.500 persones. Tot i què l’assistència ha estat molt irregular segons el centre i municipi, la valoració tant dels ponents com dels assistents ha estat força positiva, pel que fa els continguts de les distintes xerrades i a l’interès i implicació de les famílies i dels equips directius dels centres. Tot i les dificultats que ha plantejat la coordinació d’aquest gran nombre de xerrades a 31 centres de les Illes, amb el continu canvi de dates i horaris en funció de les conveniències dels participants, s’ha assolit l’objectiu inicial del Pla d’oferir una suport formatiu a les famílies sobre diverses temàtiques d’interés educatiu. Els temes que més han atret les famílies ha estat precisament el tema de les xarxes socials i el de relacions familiars i comunicació entre pares i fills, dos temes capdals que constitueixen, avui dia, una de les principals preocupacions de pares i mares en l’educació dels seus fills.
Les necessitats de suport de les famílies en les seves tasques educatives és una feina constant, que requereix la continuitat d’una oferta estructurada que sigui capaç d’adequar-se als formats i temes que realment interessen a aquestes. És per això que el Pla de Formació de Famílies s’ha estructurat d’aquesta manera, amb una gran flexibilitat i capacitat d’adaptar-se a les necessitats de cada centre i intentant aprofitar els recursos existents. L’interés i la participació ens demostrat la necessitat de continuar amb aquest projecte i seguir treballant per oferir als pares i mares eines, coneixement i capacitats per a millorar la seva tasca educativa.
Des de COAPA i cada una de les Federacions volem aprofitar per agraïr especialment a totes les APIMA i els equips directius de les escoles que han entrat en l’edició d’aquest curs del Pla de Formació de Famílies, animant-les a seguir construint una comunitat educativa forta i cohesionada.

II Jornades Família i Escola: conclusions i aportacions

Les segones jornades Família i Escola, que tengueren lloc els dies 27 i 28 de maig a l’Edifici de Sa Riera, de Palma, reprenen l’esperit iniciat amb les I Jornades del 2009, on es varen començar a sembrar la idea de que és necessari no sols un acostament entre famílies, alumnat i professionals de l’educació, sinó una vertadera estructura per al treball conjunt. Les II jornades han servit per posar sobre la taula dos anys després, la necessitat de reclamar d’una vegada per totes mesures concretes per aconseguir un sistema educatiu eficaç i eficient que permeti fer feina a tota la comunitat educativa conjuntament. Igualtat, democràcia i paritat es tradueixen en comunicació (en comptes d’informació unidireccional), cooperació en comptes de col.laboració i participació democràtica de tothom (alumnat, famílies, professorat, equips directius, administració). Darrera d’aquests conceptes hi ha coses tan rabiosament simples com incloure a les famílies en l’elaboració dels PGA i PEC dels centres, elaborar plans d’acció tutorials basats en conèixer l’altra i donar-mos a coneixèr nosaltres, i uns bons mecanismes de control que permetin que tot això funcioni. Es necessiten la gran obvietat de programes formatius eficaços per a la formació dels directors, dels docents, de les famílies… No sols són els al.lots els que aprenen a l’escola. Cal que aprenguem tots a funcionar junts.
El que si va quedar ben clar, és que no podem deixar totes aquestes iniciatives (que n’hi ha) a la bona voluntat de directors, docents i pares i mares. Cal una normativa, recursos i una bona estructura educativa que situi a cadascú en el seu lloc. Un lloc que inevitablement ha d’estar marcat per la coordinació, la feina responsable i les ganes de fer-ho bé.

II Jornades Família i Escola dies 27 i 28 de maig 2011

Dia 27 i 28 de maig tendran lloc les II Jornades Família i Escola, que es faran simultàniament a Palma, a l’edifici de Sa Riera de l’Institut de Ciéncies de l’Educació, a Eivissa i a Menorca (a les seus de la UIB).
La iniciativa d’aquella primera jornada sobre relacions entre pares, mares i escola que es va fer per l’octubre del 2009 al IES Bendinat ha tengut continuitat, demostrant que el tema de la participació de les famílies a l’escola no és una curolla passatgera d’una guarda de pedagogs i professors, pares i mares implicats. De fet, els especialistes en educació estan cansats de predicar -i des de fa molts d’anys- la importància cabdal de la participació de les famílies i del treball cooperatiu entre docents i pares i mares en el sistema educatiu. Tanmateix, el treball a fer, les dinàmiques a canviar, les formes de relacionar-se amb l’altra… segueixen anant en direcció contrària -encara que menys- a les que haurien de ser. Els interrogants, tant per part d’uns i altres són encara molts: quin és el rol de les APIMA a les escoles? quin ha de ser el rol dels pares i mares a l’escola? què vol dir treball cooperatiu? com posar-lo en marxa? de quina manera poden les famílies participar a l’escola? i en quins àmbits? Són components els pares i les mares per a participar en l’escola? a qui correpon dinamitzar les famílies? …
Aquests i altres dubtes són els que es plantejaran a les II Jornades Família i Escola. A través de la posada en comú d’experiències i coneixements i del debat entre els representants dels membres de la Comunitat educativa, les Jornades pretenen ser un espai de reflexió i debat que permeti crear iniciatives encaminades a millorar l’educació dels nostres fills a través de la participació activa i efectiva de tots els actors que intervenen: pares i mares, directors i equips directius; professorat, alumnat, comunitat i entitats socials, i administració.
Programa_Eivissa
Programa_MenorcaPrograma_Mallorca

Recomanacions de COAPA per triar el centre educatiu dels nostres fills

LA COAPA ANIMA ALS PARES A VISITAR ELS CENTRES EDUCATIUS PROPERS AL LLOC DE RESIDÈNCIA PER DECIDIR L’ESCOLARITZACIÓ DELS INFANTS.
Des de la Confederació de Pares i Mares d’Alumnes de les Illes Balears –COAPA BALEARS i les seves Federacions associades volem recomanar una sèrie de criteris als pares en el procés de selecció de centre educatiu per els seus fills ara que s’inicia el procés d’admissió d’alumnes per el Curs 2011/2012.
- Proximitat al lloc de residència. Elegir centres educatius pròxims al lloc de residència permet una millor organització de l’horari familiar evitant desplaçaments en transport mecanitzat i reduint el temps necessari de trasllat. Al mateix temps, afavoreix la relació dels nostres fills/es amb els amics i amigues de l’escola fora de l’horari escolar i la participació a les activitats del centre i del barri o poble.
- Coneixement del centre. Visitar el centre i conèixer el seu projecte educatiu, activitats, serveis complementaris, nombre d’alumnes per aula, etc… La majoria de centres públics són de gran qualitat i disposen dels serveis complementaris necessaris per conciliar la vida familiar i laboral dels pares i mares (escola matinera, menjador, activitats extraescolars, etc…)
- Participació en la vida del centre educatiu. Tots els centres educatius disposen dels òrgans de participació de les famílies en la vida escolar dels nostres fills/es (AMIPAs, Consells Escolars, etc…). La participació dels pares i mares ajuda a fer que el centre sigui també nostre i no només el centre dels nostres fills/es. Al mateix temps, podem col•laborar en la millora del centre i de la formació dels nostres infants coordinant l’educació que donam als nostres fills/es a la família i la que reben al centre educatiu.
Al mateix temps volem recordar als pares que s’ha de presentar tota la documentació necessària, juntament amb la sol•licitud, al primer centre d’elecció abans de dia 3 de maig.
Per altre part, volem recordar als pares i mares que no estan obligats a satisfer cap tipus de quotes o pagaments de reserva de plaça a cap centre educatiu. El procés d’admissió d’alumnes està regulat i subjecte a una baremació de puntuació en funció de la documentació aportada. És del tot il•legal el cobrament d’aportacions obligatòries per part dels centres concertats ja que són sostinguts amb fons públics per garantir la gratuïtat de l’educació i no poden excloure ni discriminar a cap alumne pel fet que es negui a satisfer cap quota.
Volem aprofitar també per reclamar a la Conselleria la modificació de la zonificació escolar, sobre tot al municipi de Palma, però també a altres municipis grans per fer-la més racional. La presència de tres zones d’escolarització, que a la pràctica es converteixen en una, a un municipi de l’extensió i població de Palma provoca que hi hagi alumnes que no aconsegueixin places als centres més propers al seu lloc de residència i hagin de realitzar grans desplaçaments per arribar a les seves escoles, amb els problemes d’organització que això representa per a les famílies i de relació dels alumnes amb els seus companys i companyes de l’escola.
També reclamem l’eliminació dels criteris complementaris de baremació el punt extra que poden adjudicar els centres educatius a lliure discreció ja que això representa a la pràctica la selecció dels alumnes per part dels centres educatius provocant els ja contrastats desequilibris en la distribució dels alumnes entre els centres educatius de la nostra comunitat.

La participació de les famílies en els Consells escolars.

Existeix una vertadera participació de les famílies i dels alumnes en les escoles? El Consell Escolar, com a màxim òrgan de govern dels centres educatius ofereix l’ocasió a les famílies i alumnes de poder dir la seva, de poder aportar, de poder controlar i manifestar el seu rebuig o acord a la forma en què s’està duent el centre per part d’equips directius. Però és aquesta participació real? En quines condicions reals es dóna? Reb suficient suport de les institucions pertinents (centre, administració)?
Aquests eren alguns dels dubtes que constituïren el punt de partida de la taula rodona de, que amb el títol Quines són les funcions de les amipa? Participació, implicació i formació de mares i pares, va organitzar el Consell Escolar de Mallorca el passat 30 de març. La taula, moderada per Coloma Ferrer, presidenta del CEM, comptà amb la participació de Jordi Llabrés, president de FAIB, Jaume Ribas, president de FAPA Mallorca, José A.Cañabate, representant d’ADIPMA, Casty Lorenzo, representant de CONFAECIB, Alemany Ramis, president ECIB i Miquel Perelló, director general d’Innovació i Formació de professorat de la Conselleria d’Educació i Cultura.
D’aquest debat en va sortir un poc de tot: interrogants, solucions, propostes, protestes, reclamacions…sempre amb la idea central que aquesta participació de tots és membres de la comunitat educativa és absolutament necessària per al bon funcionament del centre i per a assolir un bon nivell d’èxit escolar. Es va apuntar la necessitat de que l’adminstració ofereixi un suport financer a les apima que les permeti dur endavant la tasca de dinamització i mobilització de les famílies. Es va parlar també de la necessitat de lideratge –per part dels equips directius, de l’administració, de les mateixes apima?- perquè aquesta implicació es pugui traduir en una dinàmica regular i no s’acabi quan la junta directiva deixa els seus càrrecs. Però referit directament als CE, es va debatre sobre quin és el model de participació que s’ha de fomentar. Fent una autocrítica al funcionament actual de la majoria dels CE, els principals dubtes que sorgien es referien a com poden les apima i les famílies participar en els CE? Quins són els límits? Com es conjuga l’autonomia dels equips directius amb la col.laboració amb les famílies amb el compliment d’una normativa? Com es passa de la simple transmissió d’informació actual a una vertadera comunicació i col.laboració en la construcció dels documents del centre (PGA…)?
La posada en comú de les distintes experiències que aportaren els assistents –en la seva gran majoria, membres d’apima- va fer veure que sí que és possible anar més enllà, però requereix, primer de tot, que ens ho creguem. Que tant equips directius com professorat com els mateixos pares i mares, siguem conscients de què podem, hem i necessitam participar.
Aquest interessant debat tendrà continuïtat en les II Jornades Família i Escola que tendran lloc divendres 27 i dissabte 28 a l’edifici de Sa Riera, dins el marc del Programa per a la participació de pares i mares en el sistema educatiu que posa en marxa l’ICE, COAPA i la Conselleria d’Educació. Per què serveix una apima i què pot aportar als centres? Quins espais de col.laboració es poden establir? Com fer, en definitiva, que tots mos ho creguem i passem a l’acció.

El paper de les APIMA a secundària

Dia 19 de febrer va tenir lloc la Primera Jornada d’IES a iniciativa de la Federació d’Associacions de pares i mares d’alumnes de Mallorca, amb el nom “Que fan i que haurien de fer les APIMAS a l’ensenyament de secundària”.

L’objectiu central de la jornada era el de fer una posada en comú de les experiències de les APIMA, per tal de veure quines són les seves dificultats, expectatives, demandes i necessitats reals, i a l’hora, també els petits èxits que es van assolint i que constitueixen el motor per a continuar la tasca. Aquesta posada en comú havia de permetre reflexionar sobre els avantatges del possible treball en xarxa en la nostra pràctica quotidiana, tot i estimulant la posada en marxa de noves idees i iniciatives que permetin millorar l’actuació de les apima.

Per tal d’intentar ordenar un poc la reflexió al voltant de la participació, la jornada va plantejar-se en un format de taller. La discusió es va estructurar en 8 blocs centrats en diferents àrees de participació i relació de les famílies en els IES: Relacions amb l’alumnat, Comunitat educativa, Resultats i qualitat, Apimas en consell escolar, Relació amb els socis, Serveis de l’apima, Formació, Infrastructures.
Després de puntuar per ordre d’importància cada un dels blocs, es va incloure tot una sèrie d’actuacions o espais de treball en els quals les famílies consideraven que poden intervenir, la majoria d’elles basades en les pròpies experiències i iniciatives que ja s’estan posant en marxa actualment.

La relació amb els socis constitueix una de les principals preocupacions de les apima que demostra que es té ben clar que la comunicació i l’accés a la informació és cabdal per poder arribar a una major participació. Avui en dia, tot i que l’ús del correu electrònic està generalitzat, encara resulta difícil arribar a tots els pares i mares. L’iniciativa dels SMS que informa als pares de l’activitat del seu fill, és valorada de forma molt eficaç per les famílies, però representa una despesa molt important que, actualment ni tan sols la Conselleria pot assumir d’una manera sistemàtica.
L’experiència dels Pares Delegats de curs, que ja està en marxa en alguns centres de primària i de secundària es va considerar un canal molt eficaç de coordinació i de difusió de la informació.
La Comunitat Educativa va constituir el segon àmbit d’acció per la seva importància. L’opinió general es va centrar en què cal construir i sentir-se part de la Comunitat Educativa. Cal reflexionar sobre quin és el rol de pares i mares en l’escola i intentar “fer-se seu” el centre, perdre la por a participar i a reclamar el lloc que els pertoca. La creació de coordinadores comarcals o municipals, la participació activa en els consells escolars municipals, la participació en activitats del-pel centre: revista, diades lúdiques i culturals, festes…
El tercer àmbit important és la relació amb l’alumnat. Cal reforçar els vincles amb els alumnes i incentivar, a l’hora, la seva pròpia participació col.lectiva. La participació de les APIMA, conjuntament amb les associacions d’alumnes i juntes de delegats en l’el.laboració dels drets i deures dels estudiants constitueix un element bàsic que pot ajudar a reforçar la convivència als centres. De fet, es va destacar la necessitats de crear juntes de delegats tant d’alumnes com de pares com de professorats com a una forma de coordinació per a la realització d’activitats conjuntes.
El quart àmbit en importancia va ser la participació en els òrgans de gestió i decisió del Centre: el Consell Escolar. D’entre les iniciatives i experiències ja existents va sorgir el debat sobre la importancia de la cooperació i el treball conjunt en l’elaboració dels documents bàsics del centre, que són els que defineix l’identitat mateixa del centre.
En cinquè lloc es situen els serveis que les apima poden oferir al centre. La majoria d’experiències actuals es restringeixen al suport financer de les APIMA als centres. Pel que fa a les activitats extraescolars, les especificitats de secundària fan que, a diferència del que succeeix a primària, l’organització i gestió d’activitats extraescolars siguin iniciatives que es donen de forma bastant irregular segons els centres. Així i tot, una de les experiències més positives i que es va considerar una bona línia d’actuació és l’organització d’activitats de suport extraescolars (reforç escolar…). Una altra de les accions valorades com a positives és l’acompanyament en el transport escolar. Dins aquest mateix àmbit va sortir a la llum el tema dels menjadors escolars en els centres de secundària. L’experiència de l’IES Sureda i Blanes va ser valorada de forma molt positiva i és vista com a una actuació que cal reclamar.
El tema de la formació va dur a la conclusió de què és necessari trobar metodologies i nous formats que incentivin la implicació dels pares en l’autoformació. Algunes de les iniciatives que sorgiren varen ser l’organització de Jornades, xerrades o tertulies al voltant d’un tema d’interès. La formació a través de l’intercanvi d’experiències pareix tenir major acceptació que la formació organitzada al voltant d’un expert. En tot cas, es va valorar especialment la necessitat de participar en l’organització i disseny de plans de formació o programes, que sempre haurien de ser coordinats amb el centre.
Finalment, en darrer terme d’importància va situar-se el tema del paper de les famílies en l’avaluació dels resultats i la qualitat. La majoria d’experiències giraven al voltant dels seguiments trimestrals i de les tutories individuals. Rebre major informació sobre els resultats de les avaluacions (tant del mateix centre com a nivell general, per exemple, dels informes PISA) va ser també una de les demandes de les famílies.

Fent una valoració final, tal vegada va quedar fora del debat el tema de la necessitat de reforçar els vincles i la relació amb el personal docent i directiu. Tot i que va aparèixer diverses vegades al llarg de la jornada en els diferents àmbits objecte de debat, va quedar un tant diluit. De fet, la preocupació principal de les APIMA segueix essent primer el reforç dels vincles amb les pròpies famílies i amb l’alumnat, però –tal i com també es va suggerir- cal “detectar” el professorat més implicar i intensificar la relació i la comunicació amb ells per tal d’iniciar sinèrgies i dinàmiques de treball conjunt amb què els pares es puguin sentir part íntegra de la Comunitat Educativa.

Treballar per transformar l’educació

Com heu pogut seguir per premsa fa ja alguns dies, sota els auspicis del Cercle d’Economia, diverses entitats relacionades directa i indirectament i preocupades per l’educació (COAPA, Associacions de directors, Escola catòlica, Col.legi d’Arquitectes, Col.legi de Missers, Cambra de Comerç…) han elaborat un manifest demanant als polítics un gran acord sobre l’educació que permeti canviar la dinàmica en la que s’ha entrat en aquest àmbit.
La frase final del manifest “si continuam fent el mateix, obtindrem els mateixos resultats” és simptomàtica d’un estat de coses en les que es xerra molt i es fa poc, o quan no, menys del que s’hauria de fer.

Les propostes, però, no pareixen agradar a tothom, precisament perquè constitueixen una ruptura vertadera amb aquestes dinàmiques “de tota la vida” que han acabat duent al sistema educatiu actual a una mena de rodolada cap avall. Tanmateix, convé que ens anem acostumant a formes de fer diferents i que responguin més a la manera de funcionar a què ens du la societat globalitzada, de les xarxes i del coneixement. Així doncs, ens hauriem d’anar acostumant a haver de rendir comptes del que fem. Si volem millorar els resultats educatius, hem de saber veure què fem nosaltres, com a professorat, com a pares i mares, com a directors, com a administració, per tenir bons resultats. No val donar a culpa a l’altra, que també en tendrà part, segur, però hem de començar a pensar un poc més en què fem nosaltres per a millorar-ho.

Com a pares i mares, fem el seguiment que toca de la feina dels nostres fills? Ens interessam sobre quina problemàtica tenen o podran tenir en el futur els nostres fills d’una forma activa? Participam d’activitats del centre i/o som capaços de proposar i tenir iniciatives per a dur en marxa projectes que beneficiin el rendiment i la formació integral dels nostres fills? Ens sabem coordinar amb els centres?
I també com a pares i mares, no tenim dret a demanar comptes del que fa i com ho fa el professorat dels nostres fills? No tenim dret a ser escoltats o al menys a discutir aquelles iniciatives que podrien beneficiar als nostres fills sempre des del respecte personal i professional mutu?
Evidentment, per estar capacitat per fer-ho ens calen eines que no sempre estan a l’abast o sabem trobar. La formació, les xerrades en són algunes, però també la participació més directe amb el professorat, amb els nostres fills, amb el centre.
També el professorat i els equips directius, i per suposat, l’administració, s’haurien d’acostumar a rendir comptes del què fan. L’educació, com la societat, és una cosa orgànica, que es mou, canvia, evoluciona, i exigeix per tant major flexibilitat, major cabuda a la participació més activa de la comunitat educativa, major democracia.

A la frase del manifest “si continuam fent el mateix, obtindrem els mateixos resultats” s’hi podria afegir la famosa frase “no pensis que pot fer el sistema per tu, sinó què pots fer tu pel sistema”. Mos hi hem d’arremangar tots.

Relacions entre l’escola i els pares: passeta a passeta

Ja fa bastant de temps que es parla de la necessitat de millorar les relacions entre l’escola i les famílies. Els experts coincideixen en apuntar el diagnòstic sobre la participació de les famílies a l’escola (bastant fluixa, distant i conflictiva) i les causes i factors que hi intervenen. Aquestes no són ni poques ni senzilles:
1- Actituds de recel per part del professorat que ho veu la participació dels pares com a una intromissió en el seu camp.
2- Dificultats per comunicar-se. Comunicar-se no és informar.
3- Problemes per assumir certes responsabilitats per part d’algunes famílies, que deriven de una infravaloració de les seves pròpies capacitats o d’experiències prèvies negatives.
4- Dificultats pràctiques derivades de la mateixa dinàmica de la societat i de les condicions de vida actuals, que no afavoreixen precisament la implicació, el voluntariat i la participació dels pares i professorat en actuacions que van més enllà dels purament marcats per un horari i unes funcions laborals i/o domèstiques: manca de temps, excés de treball, complicació de l’organització domèstica…
5- Reticències de l’àmbit professional i un doble discurs sobre participació i democràtica en els centres
6- Insuficient formació tant del professorat com dels equips directius com de les mateixes famílies
7- Representacions socials i idees prefixades sobre el model de pares, el model de professor, el model d’escola… que a vegades no encaixa gaire amb la realitat amb la què ens trobam….El rosari és bastant llarg, però al menys, pareix que està ben identificat i definit.
Tanmateix, els objectius són comuns. Tothom té clar que l’objectiu és que els infants -fills, alumnes- de la nostra societat arribin a estar el més capacitats possible per fer front, sense problemes, els reptes que els depara la vida (la personal, la laboral, la social, la política…). Sabem que això passa per una societat cohesionada, i que això, a l’hora, passa per la capacitat de treballar en comunitat, tots junt, col.laborant, coordinant recursos i accions.
A més, també pareix haver-hi certa unanimitat entre els experts sobre el què s’ha de fer. El que ja no sabem tan bé és COM fer-ho.
Estaria bé dedicar-hi un cert temps a reflexionar sobre les propostes que es van apuntant. En això està el projecte de COAPA, perquè precisament un dels elements més esmentats i on pareix estar alguna de les claus que ens haurien de permetre capgirar les dinàmiques negatives és la formació. No m’estic referint a la formació permanent que s’organitza des de CEP, sindicats de docents i Conselleria. Aquesta és molt útil i interessant per a millorar el treball del professor dins l’aula, però encara hi ha massa poca formació específica sobre la participació dels pares i la col.laboració amb ells dins l’escola. Aquesta és una de les línies prioritàries del nostre projecte. Sabem que l’interés i les expectatives són grans, i així ens ho han demostrat docents, pares i mares convinçuts de que la millora de l’educació passa per la seva formació i implicació en -mai millor dit- l’educació.
Sabem també que és una carrera de fons. Però passeta a passeta s’arriba per tot, o no?

Calendari 2011 de Competències bàsiques

Bon any a tothom!!
Ja ha sortit del forn (calentet, calentet!) el nou calendari sobre Competències bàsiques que edita CEAPA.
El calendari segueix el mateix esquema que el de l’any passat, en el què després d’una pàgina d’explicació sobre què són i com es poden aplicar les competències bàsiques, aporta consells i indicacions sobre cóm podem treballar les competències en família, a través d’accions quotidianes i molt senzilletes com preparar la llista de la compra, separar la bugada per colors o jugar al Monopoli.
Podeu descarregar-vos el pdf a la pàgina web de CEAPA, o aqui mateix, i si el voleu en paper, el podeu sol.licitar a la Federació de Mallorca.
Calendario 2011 – Web